Ets a: Portada > Conèixer > Llocs d'interès turístic

Llocs d'interès turístic

Entre altres, destaquem:

Església parroquial de Sant Bartomeu, d’estil renaixentista barroc, fou construïda al segle XVII. La porta d’entrada és un arc de mig punt adovellat, emmarcada entre dues pilastres i cornisa; damunt d’aquesta s’hi troben la fornícula i l’òcul. El campanar és una torre quadrangular amb el cos superior de cantonades bisellades. L’església fou reconstruïda després de la guerra Civil, hi trobem l’altar principal i dos de laterals, el de l’esquerra es dedicat des d’antany a la mare de deu de la Fontcalda, el de la dreta dedicat a la Immaculada i destinat a les cantores, i al segon hi ha un crucufix i el confessionari. Quan entrem a l’església, a la banda esquerra i trobem un petit altar destinat en èpoques antigues a batejar infants.

A la mateixa plaça de l’església trobem la creu dels templers o creu del terme, la qual fou traslladada del cementiri de la vila i restaurada fa cinc o sis anys .

La caseria de la codolada, documentada com a raval o barri de la població, l’any 1860, amb cinc cases, quatre d’habitades i una no. També es documentat aquest any el molí de Blat, el qual es troba a 500 metres a l’esquerra entrant a la població. La seua funció era proveir de blat a la seua població.

Indrets curiosos són el Portal accés primitiu al nucli urbà, el sostre és de fusta i està adossat a una de les cases senyorials: “Ca la Plaça”

El forn Morruno, construït l’any 1860, era un dels forns comunitaris de la població, aquest era el forn dels pobres, el del rics es troba a l’actual casa de la vila. Els usuaris hi portaven la farina i el forner l’enfornava, se li pagava amb un pa de cada quaranta enfornats i amb dos pastes de cada vint enfornades, actualment, ha estat restaurat, després d’uns 105 anys funcionant, els vilants s’adonaren que degut a cause com les males collites i l’increment del preu de l afarina, el ssortia més car fer-se le pa que no pas comprar-lo ja fet; així dons, de manera quotidiana, aquest deixà de funcionar cap a l’any 1965. Actualment, són algunes de les festes de l’any les que el veuen cremar i on la gent hi acudeix per coure allò que anyoren menjar.

Al soterrani del mateix forn hi trobem la destil•leria que també ha estat restaurada i hi podrem apreciar la transformació de vi amb aiguardent. La tradició oral, explica que per l’època de l averema, era molt corrent a la vila, que cada casa acudís a la destil•leria amb la brisa restant de la premsada del raïm, a elaborar l’aiguardent per passar l’any, aquest amés d’emprar-se per beure, s’utilitzava també per fer pastes típiques. La destil•leria deixà de funcionà arrel d’un accident on es cremà l’edifici, es tancà i no fou fins fa poc quan s’adequaren unes escales per accedir-hi i s’hi instal•là un alambí nou de 250 litres de capacitat. Avui, l’aiguardent s’elabora amb vi de la comarca i cada octubre, es celebra a la vila la festa de l’aiguardent. Cal dir, que a la majoria de les cases, avui hi trobem alambís d’uns 30 litres que destil•len mantenint tradicions al llarg de l’any.

Al menjador de l’alberg munipal, hi trobem restaurat l’antic molí d’oli, el qual també ens servirà per tal d’esplicar als curiosos com antigamnet s’elaborava l’oli d’oliva partir de la premsada de les oliveres que es troben al terme.

El punt més alt i meridional del terme, és el Tossal d’en Grilló, on es troba el Teix (Taxus baccata),un arbre monumental poc conegut malgrat les seves magnituds i antiguitat, superior als mil anys. El teix fa uns 13 metres d’alçada i com a cas curiós, sabem que acull l’amagatall d’una geneta a una branca que té trencada.

Cal destacar que Prat de Comte és una de les principals portes del Parc Natural dels Ports i que pel seu terme municipal hi discorre la Via Verda de la Terra Alta.
Amb el suport de:


Prat de Comte , Tots els drets reservats - Normes de privacitat - Qui som?